La televisió per satèl·lit ha comportat un grapat de canvis, a nivell social i econòmic, en la percepció audiovisual i el consum de productes televisius: d'una banda, ha permès que el Model Europeu doni pas al Model Americà, i de l'altra, a permès una globalització de transmissió de continguts només equiparable a l'abast que té internet. El Model Americà està condicionat a les característiques orogràfiques del terreny que s'estén de costa a costa. El fet que es tracti d'una nació tant extensa, formada per estats federals que tenen en comú una llengua i que comparteixen grans trets d'una mateixa cultura i fins i tot que tenen, en el seu sí, diferències molts semblants, va dificultar el tradicional model de transmissió que coneixem a l'Estat Espanyol i a tot Europa. Des que es van començar a crear les televisions (privades al EUA), la impossibilitat de transmetre a través de les ones a llarga distància, ja sigui pels quilòmetres que separava dos punts, pels extensos deserts o els elevats cims, es va optar per un model tecnològic basat en el cable, fet que va permetre que tota la nació pogués gaudir de tota la oferta audiovisual.
A Europa, el fet que tots els estats siguin independents i que, tot i compartir una mateixa cultura no tinguin una mateixa llengua, va fer que hi cabés la possibilitat de retransmetre la senyal televisiva via ones hertzianes. A més, el Model Europeu està fonamentat sobre les televisions públiques, amb la diferència cultural i filosòfica que això propugna. Però l'arribada de la televisió per satèl·lit ha fet que el Model Europeu prengui moltes de les característiques que tenia el Model Americà. Així doncs, actualment es pot gaudir, gràcies al satèl·lit, de continguts audiovisuals creats i dissenyats per públics molt diferents a nosaltres. Podem consumir productes estrangers, destinats a persones que viuen molt lluny de nosaltres, amb les possibilitats per compartir coneixement que això permet. D'aquesta manera es fa palesa un paral·lelisme entre el format de consum de televisió dels Estats Units i d'Europa.
Aquest canvi en el model tecnològic ha comportat canvis socials, tals com la possibilitat de conèixer pensaments i interessos de diferents punts del món. El satèl·lit, a la fi, apropa el món a casa nostra.
Aquesta globalització audiovisual, no només comparteix continguts culturals i d'entreteniments. També permet conèixer informacions i personatges d'altres punts del món. Això amplia el coneixement de les persones que consumeixen aquest tipus de productes, i fins i tot permet a les empreses dels països emissors projectar-se a través de la publicitat de la televisió per satèl·lit i arribar a establir negocis o a captar clients a diferents punts del món on es consumeixi el canal en el que es publicitin.
A part de la globalització empresarial, els moviments migratoris també s'han vist afavorits per aquest nou sistema de transmissió de la senyal televisiva via satèl·lit. Així doncs, algunes persones, desplaçades dels seus països natals a altres destinacions, poden consumir productes de casa seva des de l'indret en el que visquin.
El gran desavantatge amb què compta aquest model a Europa és la llengua. Aquí no tenim tots el mateix idioma i això pot dificultar determinats consums, però aquest argument es pot convertir en una oportunitat de conèixer altres llengües de la Unió i fins i tot d'altres racons del món.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada