6.03.2008

Introducció

En un món en el que la premsa rosa s'ha convertit en l'amo i senyor de la televisió, neix  Sé lo que Hicisteis un espai de la Sexta que parodia la programació de la resta de canals i que es situa com un important focus d'atenció a l'hora de crear continguts audiovisuals de qualitat.

Sé lo que Hicisteis es converteix en un programa que se'n riu de la resta de programes. Utilitza els continguts dels altres canals per crear el seu propi producte, i vehicula la seva tasca en funció de l'sar system que en aquell moment triomfa al món de la premsa del cor.

Atent sempre a tot tipus de polèmiques que puguin aparèixer als mitjans,  Sé lo que Hicisteis s'ha acabat convertint en un nucli d'errades i contradiccions dels professionals de la premsa rosa de l'estat. Qualsevol equivocació és considerat carn de canó pels guionistes d'aquest programa, que no han dubtat en abanderar-se com el programa que destapa les incoherències de la resta, fet que l'hi ha comportat enemics en el sector televisiu.

Després de dos anys d'emissió i de moltes reformes i reestructuracions, Sé lo que  Hicisteis és ara mateix el programa més vist de la Sexta, amb un milió d'espectadors diàriament a la franja del migdia i una mica menys de quota de pantalla durant la reposició que té lloc el dimarts al vespre.

Els qui saben el que has fet

Sé lo que Hicisteis ha recuperat alguns dels personatges televisiu més oblidats, com Patrícia Conde o Miquel Nadal, però també ha permès descobrir nous talents, com Angel Martín o Pilar Rubio.

Aquests són els protagonistes d'aquest espai televisiu:


Patrícia Conde: És la presentadora del programa. Fa el paper de  rubia tonta però els qui la coneixen afirmen que és una noia molt avispada i intel·ligent, una de les ànimes dels guions i les idees que neixen del programa. Va començar a treballar a la televisió a  El Informal on va conèixer la troup de gent que més tard li donaria feina (Florentino Fernández) i a aquells a qui ella donaria feina (Miqui Nadal). També ha participat a  Lady Kaña i  Splounge.

Ángel Martín: Sorgit de la factoria Paramount Comedy, aquest jove presentador que ja ha aconseguit premis importants a nivell estatal, ha participat en programes com "Noche sin Tregua" o " La Noche de Fuentes y Cía", on es va donar a conèixer. Però el seu curriculum va més enllà: ha estat guionista de la sèrie  Siete Vidas i ha actuat en curtmetratges i obres de teatre.

Miguel Nadal: Després d'abandonar els seus estudis de dret per ser actor, aquest saragossà va iniciar la seva carrera a  La Sornisa del Pelícano i ben aviat va entrar a formar part de l'equip de El Informal. També ha actuat en obres de teatre i diferents programes de televisió amb el seu bon amic Florentino Fernández. Ha participat en diferents sèries de televisió, ja sigui com actor o com a personatge convidat.

Pilar Rubio: És la reportera del programa. Abans però, havia participat en programes com  Lo que necesitas es amor o  El precio Justo . També ha participat en projectes cinematogràfics com  Isi Disi 2 . Aquest any, una prestigiosa revista nacional, l'ha catalogat com la noia més sexi de l'estat.

Pepe Macías: Un altre producte sorgit de la factoria Paramount Comedy. A més però, aquestesbojarrat actor, és guionista i director i ha creat productes tant interessants com  Paco el Vampiro un curtmetratge que fa dos anys va aconseguir molts premis en diferents festivals d'arreu de l'estat. A més aquest any ha publicat el seu rpimer llibre  Anatomía de un idiota .
Berta Collado: Segona reportera del programa. Als 20 anys, abans d'acabar la carrera, ja despuntava entre els joves talents en periodisme de la seva ciutat natal, Toledo. Va copresentar Maracaná 06 i ha participat en sèries com  Al Salir de Clase.

Dani Mateos: Aquest periodista ara reconvertit en personatge del programa, va començar a la ràdio, concretament a Ràdio Gràcia i Catalunya Ràdio. També va treballar a Onda Cero, Rac1, Ona Catalana i Flaix FM. A partir d'aquí, un casting el va portar a formar part del conjunt de monologuistes de Paramount Comedy. Ha presentat a la televisió  Noche sin Tregua. Actualment també participa en la sèrie d'Antena3  La Família mata, tal i com ja va anunciar televisiócritica.

Fer Amics

Patrícia Conde i Angel Martín s'han anat convertint en famosos en el món de la premsa rosa a partir dels  noms que han anat posant als seus companys. Un programa satíric com aquest, que busca la burla per la burla (amb gràcia, això sí) contra els mitjans de comunicació dedicats exclusivament a la premsa del cor, necessitava d'una ment perversa com la d'Àngel Martín per crear un nou diccionari de sobrenoms que han anat causant falera entre els professionals de la televisió i que ja són ben coneguts per totes les cadenes.

A continuació alguns dels sobrenoms més coneguts.

Cristina Tárrega: La profesional
Jorge Javier Vázquez: Melmelada
Carmen Alcayde: La Scootex
Emilio Pineda: El tirantes
Lucía Riaño: La Otra
María Eugenia Yague: La silenciosa / no soy periodista
I molts més, com Rinconete y Cortadillo, flamante bujarra o todonervio María.

I és que la voluntat d'aquesta colla d'amics que fan televisió és la de humiliar a tots aquells que humilien a altres persones i que en fan gala com a professió i per la televisió.

Per a saber-ne més:

Muntatges que ridiculitzen

Ja ho diem. Aquest és un programa satíric. Un programa que se'n fot dels programes del cor i dels moviments que es generen. No han estat poques les vegades que SLQH descobreix que alguns periodistes que s'esgrimeixen com erudits erren repetidament en els seus pronòstics o en el que ells consideren notícies. És per això, per aquesta falta de rigor que el programa denuncia que manca a la premsa rosa, que s'han endegat, en poc més d'un any, dues campanyes de promoció de productes estúpids que han acabat calant en els mitjans de comunicació i que han estat, després, desvetllats pel mateix programa com a muntatges i falses informacions, fet que ha ridiculitzat, en les dues ocasions, als seus companys periodistes.

www.todosconjulian.es
Aquesta va ser la primera iniciativa dels de SLQH. Van voler crear una web de recolzament per la causa de Julian Muñoz després que una plataforma oferís el seu suport a la seva dona, Isabel Pantoja. La història va durar una setmana. Tots els programes del cor van rebre un comunicat de premsa i tots van informar de la creació d'aquesta web, però ho feien mentre el programa difonia les seves intencions de crear rebombori. Tot plegat es va acabar sense que cap programa del cor demanés perdó per haver errat en la informació difosa.

Per saber-ne més:

http://www.todotele.com/%C2%BFalguien-se-creyo-lo-de-todosconjuliancom/

www.nosgustalaprensarosa.es
Segona broma. Fa poques setmanes que va tenir lloc el judici de Telma Ortiz contra la premsa rosa, i els de SLQH van aprofitar l'avinentesa per crear una plataforma que buscava recolzar els paparazzi. Televisiocritica ja va anunciar-ho. Aquest cop fins i tot van fitxar un actor, que reconeixia que no sabia res sobre la premsa del cor, que els va fer de portaveu, i que va aparèixer en diferents programes de ràdio i televisió. Fins i tot durant el dia del judici, alguns membres de la suposada plataforma es manifestaven davant els judicis de Toledo en un dels esquetxos més divertits dels darrers temps al programa.

Per saber-ne més:

http://www.vayatele.com/2008/05/13-nos-gusta-la-prensa-rosa

6.02.2008

La port fosca de la crítica: Denúncies

Evidentment, un programa que molesta acaba sembrant la discòrdia entre els professionals de la premsa del cor. És per això que molts professionals no han sabut encaixar les burles i les crítiques de SLQH i han acabat denunciant el programa o els seus presentadors.

El cas més greu:
Ja se'n feia ressò televisiócrítica, Telecinco ha denunciat el programa per utilitzar la seva tasca difusora per a treure'n redit econòmic. Segons les tesis de T5, La Sexta s'està lucrant a través dels productes que els seus programes del cor creen cada dia. Amb tot, cal remarcar que T5 també utilitza imatges d'altres televisions durant un programa de zapping que s'emet els caps de setmana al matí. I és que existeix un acord no signat entre totes les televisions per tal d'intercanviar-se productes amb titularitat privada per a la creació d'aquest tipus de programes. Amb tot, La Sexta podria veure com perilla la continuïtat de SLQH i fins i tot de  El Intermedio.

El cas més freak:
Carmen Hornillos, una de les professionals més agredides per les satíriques fletxes d'Àngel Martín, va denuncia al presentador de SLQH per haver acusat la televisió on s'emet el seu programa  Corazón de Milenio , el Canal 7, d'emetre continguts per adults durant la matinada. Després de demostrar-ho en directe, amb un ordinador portàtil, tots els fans d'Àngel Martín van respirar tranquils.


La fórmula de l'esquetx

Una de les facetes que el programa ha anat incorporant al seu repertori de crítiques satíriques són els esquetxos. Al principi, quan el programa era més formal, només es constituïa de seccions, però amb l'allargada de la duració del programa, els guionistes van haver de buscar noves fòrmules per omplir de continguts la hora i mitja diària de SLQH. Els esquetxos van ser la opció escollida... no en va, la majoria de persones que participen del programa són actors...

Heus-ne aquí dos exemples referents a un personatge que ha participat, en poc temps, en molts esquetxos: Angelino.




Los Chicos de la Cueva

El gran mèrit de SLQH és la gran recol·lecció de vídeos, alguns cops actuals i d'altres ben antics i la documentació dels guionistes per a fer els diferents gags. Tot plegat, cara a la galeria, se soluciona amb l'existència de  Los Chicos de la Cueva , un seguit de personatges antropòfags que apareixen de forma indirecta en les converses entre Patrícia Conde i Àngel Martín.

Però la realitat és molt més dura. Rere aquest equip de guionistes i presentadors hi ha un esforç de visionat gairebé infinit dels programes del cor i una catalogació increïble que moltes vegades s'ha demostrat que permet recuperar vídeos de fa molts anys. Potser són els contactes amb la resta de professionals del món de la sàtira o potser són anys i anys d'enregistraments de programes, però el cert és que aquest gran treball de documentació del que gaudeix el programa condiciona l'èxit que de moment té SLQH.

La Sexta, la millor plataforma

Però aquest programa va començar ja fa dos anys i durant els primers dies d'emissió no va gaudir de l'acolliment per part del públic. Tot plegat ha estat una mena de comunió lenta iperllongada que ha acabat amb les audiències d'avui en dia, que detallen que un milió de persones segueixen diàriament a Patrícia Conde i companyia.

Al principi però, La Sexta va tenir en consideració la idea de treure'l de la graella. I és que la majoria de persones que formen part del programa no són gran experts conduint programes. Per tot plegat, els inicis van ser molt durs, però amb el creixement d'audiències de La Sexta i amb la política de mantenir formats originals i agressius, els responsables del programa van anar afilant els guions, incloent noves seccions, renovant el personal... i un cop es va veure que la secció d'Àngel Martín era la més esperada pel públic, es va decidir convertir-lo en una mena de co-presentador. En el fons no deix de fer la seva secció de sempre, però no té careta introductòria i ha rebut premis com a presentador del programa, no pas com a col·laborador. I és que aquest humorista s'ha convertit en l'ànima del programa, i sense ell no s'entendria el format actual. Alguns crítics televisius l'han qualificat com d'indispensable per a SLQH.Així doncs, no s'entendria La Sexta sense SLQH, ni s'entendria SLQH sense La Sexta. Una altra cadena no hagués aguantat un programa que no funcionava i per tant s'hauria perdut un producte digne en la televisió actual, que ja és car de veure. Explica això, tal vegada, la quantitat de programes que podrien convertir-se en grans programes i que, per culpa de la cursa per les audiències s'han deixat de fer? No hem d'oblidar que hi ha hagut sèries i programes sencers, dels quals se'n tenien gravats una quinzena de racions, que han estat eliminats de la graella per la falta d'acceptació per part del públic en els primers dies. Si SLQH hagués estat emesa en una altra cadena, probablement no l'haguéssim pogut gaudir.

Introducció a la televisió per satèl·lit

En un temps en què es parla de televisió per cable, d'apagada analògica, de TDT, de fibra òptica, de televisió als dispositius de telefonia mòbil... en un temps en què la tecnologia s'ha apoderat del llenguatge comú de la societat i en què tot allò que ahir era nou demà estarà obsolet, aquest bloc vol exposar la televisió per satèl·lit en totes les seves facetes. Des de la legislació que l'ha feta possible, fins als conflictes que s'han creat al voltant d'aquestes lleis.

El fenomen Social de la tv per satèl·lit

La televisió per satèl·lit ha comportat un grapat de canvis, a nivell social i econòmic, en la percepció audiovisual i el consum de productes televisius: d'una banda, ha permès que el Model Europeu doni pas al Model Americà, i de l'altra, a permès una globalització de transmissió de continguts només equiparable a l'abast que té internet.

El Model Americà està condicionat a les característiques orogràfiques del terreny que s'estén de costa a costa. El fet que es tracti d'una nació tant extensa, formada per estats federals que tenen en comú una llengua i que comparteixen grans trets d'una mateixa cultura i fins i tot que tenen, en el seu sí, diferències molts semblants, va dificultar el tradicional model de transmissió que coneixem a l'Estat Espanyol i a tot Europa. Des que es van començar a crear les televisions (privades al EUA), la impossibilitat de transmetre a través de les ones a llarga distància, ja sigui pels quilòmetres que separava dos punts, pels extensos deserts o els elevats cims, es va optar per un model tecnològic basat en el cable, fet que va permetre que tota la nació pogués gaudir de tota la oferta audiovisual.

A Europa, el fet que tots els estats siguin independents i que, tot i compartir una mateixa cultura no tinguin una mateixa llengua, va fer que hi cabés la possibilitat de retransmetre la senyal televisiva via ones hertzianes. A més, el Model Europeu està fonamentat sobre les televisions públiques, amb la diferència cultural i filosòfica que això propugna. Però l'arribada de la televisió per satèl·lit ha fet que el Model Europeu prengui moltes de les característiques que tenia el Model Americà. Així doncs, actualment es pot gaudir, gràcies al satèl·lit, de continguts audiovisuals creats i dissenyats per públics molt diferents a nosaltres. Podem consumir productes estrangers, destinats a persones que viuen molt lluny de nosaltres, amb les possibilitats per compartir coneixement que això permet. D'aquesta manera es fa palesa un paral·lelisme entre el format de consum de televisió dels Estats Units i d'Europa.

Aquest canvi en el model tecnològic ha comportat canvis socials, tals com la possibilitat de conèixer pensaments i interessos de diferents punts del món. El satèl·lit, a la fi, apropa el món a casa nostra.

Aquesta globalització audiovisual, no només comparteix continguts culturals i d'entreteniments. També permet conèixer informacions i personatges d'altres punts del món. Això amplia el coneixement de les persones que consumeixen aquest tipus de productes, i fins i tot permet a les empreses dels països emissors projectar-se a través de la publicitat de la televisió per satèl·lit i arribar a establir negocis o a captar clients a diferents punts del món on es consumeixi el canal en el que es publicitin.

A part de la globalització empresarial, els moviments migratoris també s'han vist afavorits per aquest nou sistema de transmissió de la senyal televisiva via satèl·lit. Així doncs, algunes persones, desplaçades dels seus països natals a altres destinacions, poden consumir productes de casa seva des de l'indret en el que visquin.

El gran desavantatge amb què compta aquest model a Europa és la llengua. Aquí no tenim tots el mateix idioma i això pot dificultar determinats consums, però aquest argument es pot convertir en una oportunitat de conèixer altres llengües de la Unió i fins i tot d'altres racons del món.

El fenòmen de la televisió per satèl·lit

La televisió per satèl·lit ha comportat un grapat de canvis, a nivell social i econòmic, en la percepció audiovisual i el consum de productes televisius: d’una banda, ha permès que el Model Europeu doni pas al Model Americà, i de l’altra, a permès una globalització de transmissió de continguts només equiparable a l’abast que té internet.

El Model Americà està condicionat a les característiques orogràfiques del terreny que s’estén de costa a costa. El fet que es tracti d’una nació tant extensa, formada per estats federals que tenen en comú una llengua i que comparteixen grans trets d’una mateixa cultura i fins i tot que tenen, en el seu sí, diferències molts semblants, va dificultar el tradicional model de transmissió que coneixem a l’Estat Espanyol i a tot Europa. Des que es van començar a crear les televisions (privades al EUA), la impossibilitat de transmetre a través de les ones a llarga distància, ja sigui pels quilòmetres que separava dos punts, pels extensos deserts o els elevats cims, es va optar per un model tecnològic basat en el cable, fet que va permetre que tota la nació pogués gaudir de tota la oferta audiovisual.

A Europa, el fet que tots els estats siguin independents i que, tot i compartir una mateixa cultura no tinguin una mateixa llengua, va fer que hi cabés la possibilitat de retransmetre la senyal televisiva via ones hertzianes. A més, el Model Europeu està fonamentat sobre les televisions públiques, amb la diferència cultural i filosòfica que això propugna. Però l’arribada de la televisió per satèl·lit ha fet que el Model Europeu prengui moltes de les característiques que tenia el Model Americà. Així doncs, actualment es pot gaudir, gràcies al satèl·lit, de continguts audiovisuals creats i dissenyats per públics molt diferents a nosaltres. Podem consumir productes estrangers, destinats a persones que viuen molt lluny de nosaltres, amb les possibilitats per compartir coneixement que això permet. D’aquesta manera es fa palesa un paral·lelisme entre el format de consum de televisió dels Estats Units i d’Europa.

Aquest canvi en el model tecnològic ha comportat canvis socials, tals com la possibilitat de conèixer pensaments i interessos de diferents punts del món. El satèl·lit, a la fi, apropa el món a casa nostra.

Aquesta globalització audiovisual, no només comparteix continguts culturals i d’entreteniments. També permet conèixer informacions i personatges d’altres punts del món. Això amplia el coneixement de les persones que consumeixen aquest tipus de productes, i fins i tot permet a les empreses dels països emissors projectar-se a través de la publicitat de la televisió per satèl·lit i arribar a establir negocis o a captar clients a diferents punts del món on es consumeixi el canal en el que es publicitin.

A part de la globalització empresarial, els moviments migratoris també s’han vist afavorits per aquest nou sistema de transmissió de la senyal televisiva via satèl·lit. Així doncs, algunes persones, desplaçades dels seus països natals a altres destinacions, poden consumir productes de casa seva des de l’indret en el que visquin.

El gran desavantatge amb què compta aquest model a Europa és la llengua. Aquí no tenim tots el mateix idioma i això pot dificultar determinats consums, però aquest argument es pot convertir en una oportunitat de conèixer altres llengües de la Unió i fins i tot d’altres racons del món.

Història


El sector de la televisió per satèl·lit s’ha caracteritzat des d’un principi per una forta intervenció del govern. Canal 10, un projecte de 1988, va ser el primer intent amb èxit d’emetre per satèl·lit a Espanya quan les condicions de recepció de satèl·lit encara estaven en fase de esenvolupament i el parc de parabòliques era molt reduït. El panorama televisiu era de monopoli públic.

Després d’aquesta primera iniciativa, es posa en marxa el sistema espanyol de comunicacions per satèl·lit Hispasat. Inicialment controlat per capital públic, la seva privatització va córrer paral·lelament a la del seus principals accionistes: Telefónica, Retevisión i Caja Postal. Quatre anys abans, al 1985, un consorci de 19 bancs europeus havia creat la Societat Europea de Satèl·lits que gestiona el primer i el més important sistema de comunicacions per satèl·lit del continent europeu: Astra La primera norma que regularà la televisió per satèl·lit és la llei 35/1992, que estableix un règim molt similar al de la televisió privada per ones:

· Servei públic la titularitat del qual correspon a l’estat, amb gestió directa (empresa pública) o indirecta (empresa privada mitjançant un règim de gestió administrativa a empreses privades).
· Hi haurà dos operadors públics i tres privats. La llista de societats concessionàries és Canal+ que llença Canal 31 (cine), Tele5 amb Telesat5 (juvenil) i Antena3 amb Antena3 satèl·lit (dones). Paral·lelament a aquests canals neix Canal Clàsico (cine) i Teledeporte, promoguts per TVE.

Aquests cincs canals van acordar comercialitzar-se conjuntament cobrant una quota mensual única: COTELSAT. Les emissions s’inicien al setembre de 1994 i nou mesos després es dissol la companyia al no aconseguir superar els 4.000 abonats. Cada un dels cinc canals continua emeten en obert i gestionat per la societat que l’havia llençat. Després del fracàs de Canal 10 i dels canals per satèl·lit, el PSOE va elaborar tres normes molt importants per al panorama mediàtic i de telecomunicacions dels nostre país: la llei del Cable, la de la Televisió Local i la de Telecomunicacions per satèl·lit (LTS). Aquesta llei anul·la la llei anterior i remarca que la televisió per satèl·lit no és un servei públic i, per tant, no està sotmès a un règim de concessió administrativa, sinó a una simple autorització administrativa. És a dir, el sector de la televisió per satèl·lit es liberalitza
En aquest context i al no existir més limitacions que les derivades de les pròpies lleis del mercat per posar en marxar una plataforma de televisió per satèl·lit, dos grans companyies es van llençar obertament a aquesta aventura al 1996: Sogecable amb Canal Satélite Digital (CSD) i Telefónica amb Via Digital (VD):

· Canal Satélite Digital comptava amb l’avantatge de la experiència en el món de la televisió de pagament perquè era la gestora de Canal+.

· Via Digital va ser impulsada per Telefónica, l’operador de telecomunicacions que estava plenament immers en el procés de privatització. A diferència de Sogecable que anava més sola, Telefónica comptava amb el recolzament i la implicació d’altres socis com RTVE, Televisa i Antena3, on l’accionista de referència era Grupo Zeta. Antonio Asensio, president d’aquest grup, controlava un volum important de drets exclusius per a la transmissió d’esdeveniments esportius, un valor essencial per a l’èxit de qualsevol projecte de televisió de pagament.

I aquest soci és el que va originar la polèmica el 24 de desembre de 1996. Aquest dia Asensio va arribar a un acord (Pacto de Nochebuena) amb Jesús Polanco (president de PRISA i Sogecable) per gestionar conjuntament els drets del futbol que ambdós posseïen, abandonant d’aquesta manera el projecte que liderava Telefónica i sumant-se al de Sogecable. Aquest acord –que es rubricava el 27 de gener de 1997 amb la creació d’Audiovisual Sport- va generar molta polèmica perquè va comportar la intromissió del govern en les relacions entre els grups de comunicació. El secretari d’estat de comunicació Miguel Ángel Rodríguez va haver de comparèixer davant de la Comissió Constitucional del Congrés per donar explicacions sobre unes suposades amenaces a Asensio. Rodríguez havia estat l’ideòleg de la plataforma de Telefónica i el seu màxim impulsor.

Enmig d’aquest malestar del govern, que intentava articular un nou gran grup de comunicació entorn a Telefónica, que fora capaç de competir amb PRISA, el 30 de gener del 1997 s’inicien les emissions de Canal Satèl·lit Digital, mentre que les de Vía Digital van haver d’esperar fins al 15 de setembre del mateix any. Tot això, i algunes mesures adoptades pel govern de dubtosa constitucionalitat van desencadenar amb el que s’ha definit com la crisis dels descodificadors, que van originar un gran nivell de crispació entorn els mitjans de comunicació adquirint unes dimensions desconegudes en la etapa democràtica. En aquest context hem de situar igualment l’aprovació de la denominada Llei del futbol.

Desprès del turbulent procés de posada en marxa de les plataformes de televisió per satèl·lit, les dues empreses iniciaren un camí que els hi va anar generant continues i quantioses pèrdues. És en aquest context i degut als estralls que estaven generant les dos plataformes a Sogecable i Telefónica, que el 8 de maig del 2002 arribaren a un acord (al marge de l’opinió del govern) per integrar els seus negocis en una oferta única: l’actual Digital+.

Com funciona?

En el món actual estem mal acostumats. Pitgem un botó i el microones ens escalfa la llet. Premem un altre botó i l'ascensor ens porta al tercer pis. Agafem el comandament a distància del televisor i posem el canal que volem... En aquest apartat explicarem com funciona la tv per satèl·lit.

La televisió digital via satèl·lit és el resultat de l’aplicació de la tecnologia digital a la senyal de televisió, per a després transmetre-la a una àmplia zona geogràfica mitjançant satèl·lits de comunicació. Això divergeix d’altres sistemes de distribució de la senyal com la televisió terrestre on les ones no surten de l’atmosfera, o la televisió per cable, basada en la transmissió a traves de xarxes de fibra òptica i cable coaxial.

La transmissió de Televisió Digital via Satèl·lit es divideix en dos trams clarament diferenciats:
· L’enllaç ascendent o uplink, a través del qual el centre emissor envia les senyals de televisió al satèl·lit utilitzant grans antenes parabòliques.
· L’enllaç descendent o downlink, mitjançant el qual el satèl·lit retransmet la senyal de televisió rebuda cap a la seva zona de cobertura sobre la superfície de la terra. En aquest procés utilitza una banda de freqüències diferents a la dels enllaços ascendents, per evitar interferències.

Per poder rebre la Televisió Digital via Satèl·lit es necessari disposar d’una antena parabòlica correctament orientada al satèl·lit de comunicacions corresponent, un dispositiu de selecció de bandes i amplificació denominat LNB i un sintonitzador de canals digitals (per als canals en obert) o un descodificador (per als canals que pertanyen a alguna plataforma de pagament).

L’estàndard utilitzat a Espanya per a la transmissió de Televisió Digital via satèl·lit, a l’igual que a la resta de països de la Unió Europea és el DVB-S (Digital Video Broadcasting- Satellite).
Així doncs, les connexions via satèl·lit permeten sobrepassar totes les barreres físiques i es converteixen en un sistema ideal per cobrir comunicacions entre punts distants i no fàcilment accessibles geogràficament. Si a més, li sumem la capacitat única que tenen els satèl·lits de transmetre la mateixa senyal a tots els punts compresos dins d’una mateixa area geogràfica convertim el satèl·lit en una eina perfecta per retransmetre senyals de televisió i radio, així com per a la multidifusió de dades per a aplicacions tan diverses com xarxes empresarials, delegacions governamentals i navegació per internet.

La televisió per satèl·lit: una plataforma

La Televisió via Satèl·lit no s’entén com a televisió formal sinó material, això vol dir que els operadors de televisió per satèl·lit es consideren meres plataformes de contingut i no canals de televisió. És a dir, que el que fan és proporcionar un conjunt de canals de televisió, ja siguin de pagament o no, que configuren individualment els continguts. Per tant, són aquest canals els que reben el control de continguts i que han d’atenir-se a la normativa bàsica en aquest àmbit.

De tota manera, la televisió via satèl·lit també està sotmesa a un control i un règim sancionador que controlarà que les emissions i el funcionament dels operadors dins del mercat de les telecomunicacions funcioni correctament. La funció inspectora en matèria de telecomunicacions via satèl·lit correspon a:

· La Comissió del Mercat de Telecomunicacions: durà a terme la inspecció dels operadors de telecomunicacions.
· El Ministeri de Ciència i Tecnologia: té competència en la inspecció dels serveis i de les xarxes de telecomunicacions, de les seves condicions de prestació, dels equips, dels aparells, de les instal·lacions i dels sistemes civils. Comptarà amb un servei central d’inspecció tècnica de telecomunicacions.

A banda d’això, com a condicions generals per l’explotació de xarxes de telecomunicacions caldrà que els operadors tinguin sempre en consideració els drets dels usuaris finals.

L'oferta actual

Parlem ara de la realitat de la oferta de Televisió per satèl·lit, concretament la de l'estat espanyol. La classificació més senzilla que podem fer en el context actual és una separació clara, pel que fa al servei de televisió mitjançant aquest suport, entre la televisió per satèl·lit gratuïta i la que ofereix els seus serveis via un contracte, és a dir de pagament.

L'oferta gratuïta la configuren tot un seguit de operadors independents entre si que emeten mitjançant la tecnologia del satèl·lit, ja siguin canals d'altres estats, canals de projecció internacional, el canal global d'una emissora (com per exemple TVCi) o senzillament la mateixa emissió que una operador ja realitza de forma analògica.

Pel que fa als serveis de televisió de pagament, a l'estat espanyol la televisió per satèl·lit és només un suport més per a explotar i vendre continguts televisius i serveis multimèdia derivats, ja que conviu, o competeix, amb les operadores que ofereixen tele per cable. Centrant-nos en el satèl·lit, només un operador explota aquesta tecnologia, Digital +, que a més és la plataforma líder en televisió per pagament. Aquest article es desenvolupa en els canals gratuïts i el cas de Digital +

Canals gratuïts
La majoria dels satèl·lits que cobreixen la geografia espanyola inclouen entre les seves emissions un conjunt de canals en obert i gratuïts. Per accedir a aquests canals és necessari disposar d’una antena parabòlica orientada cap al satèl·lit corresponent i d’una terminal sintonitzadora de la senyal digital. El ventall de canals que es poden rebre mitjançant aquesta tecnologia no està del tot unificat puix depèn de les condicions d'aquesta instal·lació. No obstant, la cobertura es prou àmplia i la instal·lació d'antenes parabòliques a les llars i a les comunitats de veïns està prou extensa com per què la recepció dels canals gratuïts sigui sobtadament efectiva. Els operadors de comunicació per satèl·lit amb major implantació a Espanya són Hispasat i Astra.

Així doncs, sense dependre de cap empresa ni conglomerat mediàtic, i suportant només les despeses de la instal·lació dels components receptius, mitjançant els satèl·lits de comunicacions es poden visualitzar canals com Eurosport, canal temàtic d'esports d'àmbit internacional, Rai1 que és la televisió pública estatal d'Itàlia, TVCi que és el canal d'emissions internacionals de la CCMA o TvGaliza?, la emissora autonòmica de la comunitat gallega, que emet en analògic segons la gestió directa i també en satèl·lit arribant a la resta de l'estat i l'estranger.

Canals de pagament: Digital +
La plataforma de televisió per satèl·lit de pagament Digital+ és la única plataforma de l'estat espanyol que ofereix televisió multicanal per satèl·lit.

Està gestionat per Sogecable, q a la vegada té mes d'un 50% d'accionariat de prisa (els altres participants són Vivendi, Telefònica i la resta fluctua en borsa). Sogecable es líder en la televisió de pagament a España amb la seva plataforma Digital+, per davant de la televisió de pagament per cable que exploten, per exemple, Ono o Euskaltel. Des de l'any 2003 ha anat augmentat any rere any, dintre del seu monopoli, el seu número abonats així com el nombre de canals. L'any passat va passar la barrera psicològica dels 2 milions de clients, tancant l'exercici amb gairebé dos milions cinquanta mil usuaris.

Com a plataforma va sorgir després de la fusió, no exempta de polèmica, de les plataformes de televisió digital que es repartien el mercat anteriorment: Canal Satélite Digital, propietat de Sogecable; i Via Digital, participada principalment per Telefònica. La unió d'aquestes dues marques data del juliol de l'any 2003 mitjançant la integració de Vía Digital a Sogecable, donant a lloc el monopoli per part d'aquest conglomerat mediàtic pel que fa a l'explotació de la televisió per satèl·lit de pagament. Òbviament ha de seguir les limitacions posades pel govern central, qui té la potestat exclusiva de decisions respecte a la tele per satèl·lit i és qui en donà la autorització administrativa.

Digital+ emet el seu senyal mitjançant dos satèl·lits: Astra (a 19,2º Est) i Hispasat (a 30º Oest). (Usen aquests mateixos posicionaments per a emetre Cuatro per satèl·lit). Per rebre el senyal de Digital +cal tenir una antena enfocada a una d'aquestes dues posicions orbitals, un descodificador i la corresponent targeta d'abonat. Els sistemes de codificació son dos, Nagravision, usat en els dos satèl·lits i SECA Mediaguard usat només en Astra. Astra usa aquest posicionament orbital per emetre televisió per satèl·lit també per a Alemanya i països del centre d'Europa o, per exemple, és el mateix pel qual podríem sentir Catalunya Ràdio o veure TVCi. El satèl·lit Hispasat forma part d'una xarxa de comunicacions espanyoles, bàsicament també dóna servei a la ràdio i a la televisió.

Pel que fa a l'audiència, segons dades oficials del darrer exercici econòmic, el consum dels serveis televisius de Digital+ suposa un 33,2% del consum de televisió que fan els seus abonats. D'entre tot el mercat televisiu estatal, comptant totes els formats i titularitats, Digital+ té un 3.8% de mitjana de share.

I com a notícia recent, incloem en aquest treball una dada que cal tenir en compte: El grup prisa ha començat a moure fils per tal de vendre Digital+, segons ha informat la comissió executiva del grup tenen intenció de traspassar-lo de forma total o, almenys, parcial. Podríem dir que el negoci de la televisió de pagament ha donat tradicionalment molts maldecaps a Prisa, que sembla estar més còmoda ara amb Cuatro, la cadena en obert atorgada per l’executiu Zapatero i que aprofitava part dels actius humans i tècnics del Canal+.

Digital + es vol definir com la marca que ofereix els paquets de canal premium de més qualitat de l'estat, amb una renovació i millora d'aquests canals i un contacte continu i servicial amb el client fent que tot plegat li suposi el lideratge de la televisió per pagament d'Espanya. Segons fonts de Digital+, aquesta plataforma assegura comptar amb sis milions i mig d'espectadors, càlcul al que arriben assignant una mitjana de 3,2 espectadors per llar, de les seves més de dos milions de "famílies" que han contractat algun dels seus serveis. Òbviament la especialització en continguts és la principal raó de ser de la televisió de continguts, però més concretament, Digital + centren el seus esforços en les dues línies més profitoses: Cinema i Esports. A més d'aquests dos puntals es poden escollir tot tipus de continguts en més de cent cinquanta canals; documentals, series estatals i internacionals, informació, etc.
Els canals i continguts que rep l'abonat es configuren a partir del paquet televisiu que escullis
i que es presenten seguint tot un ventall diferent de preus (dels 20 als 60 euros mensuals) i
opcions.

A part de la quota mensual habitual que correspon al contracte concret que el client ha pactat amb Digital+, aquesta plataforma ofereix pagament per visió, és a dir, certs continguts individuals pels quals s'ha de pagar. Aquest servei l'anomenen Taquilla. Es composa de deu canals on l'usuari hi pot comprar continguts mitjançant diverses vies: pel mateix descodificador, per Internet, per telèfon mòbil o amb una trucada telefònica habitual.

Un dels principals productes que es poden obtenir per pagament per visió són pel·lícules, el preu de les quals sol ser de treus euros. Aquest serveis s'ha establert a partir de pactes subscrits entre les productes dels films i Digital+.

L'altre producte estrella de la Taquilla són els partits de futbol en directe. La plataforma emet tots els partits de primera, segona i de la copa del rei per 12 euros cada un. A més, aquest suport tecnològic permet escollir la locució del partit triant la retransmissió que fa la cadena SER (que forma part del mateix conglomerat mediàtic), o podent també escollir sentir els comentaris en castellà o en català.

Tot plegat converteixen Digital+ en una plataforma molt sòlida, que cada cop augmenta els seus clients i que ofereix productes de qualitat per a totes les franges horàries. Amb tot, actualment hi ha informacions que afirmen que el grup Prisa podria vendre's la seva part de Sogecable per despendre's de Digital+... ja ho explicavem a televisió critica

Conflictes

Al llarg de la història de la tv per satèl·lit s'han produït diferents conflictes que han afectat aquesta plataforma. Curiosament, la majoria de conflictes s'han de donat en l'àmbit legal. A continuació en veurem dos, la crisi dels decodificadors, i la guerra del futbol.

La crisi dels Decodificadors (1997)


Per situar-nos en el conflicte cal entendre la conjuntura política d’aleshores. Hem de tenir en compte que l’any 1997 governava el Partit Popular, que hi havia dues plataformes de televisió per satèl·lit, canal satélite digital del grup PIRSA i Via Digital de Telefònica. Cal conèixer també la relació d’amistat que existia entre José María Aznar i Juan Villalonga, president de telefònica, i la contrarietat de les idees polítiques que es suposaven al grup PRISA enfront del govern del Partit Popular En aquest marc, podem pensar que hi haurà certa voluntat de col·laboració entre via digital i el govern, i que PRISA tindrà com a competència, no només una empresa del seu mateix sector, sinó tot un govern sencer. I així és, perquè s’aproven diverses lleis que intenten afavorir la plataforma de Telefònica.

Tot comença quan el govern decideix prioritzar el decodificador de Via Digital, anomenat “multicrypt”, en front al “symulcript” de Canat Satélite. Això obligava a canviar tots els dispositius de tots els abonats de la plataforma de Sogecable, fet que, a part de ser molt costós, comportaria que molts usuaris canviessin de proveïdor de televisió per satèl·lit. La solució del govern, calia que ambdues plataformes aconseguissin arribar a un acord de compatibilitat alhora d'unificar sistemes de decodificadors. Però la prioritat la continuava tenint "symulcript". Les lleis aprovades pel PP van ser portades als tribunals europeus que va acabar derogant-les.

Però enmig de tot aquest procés el Partit Socialista va sol·licitar la creació en el Congrés d’una comissió d’investigació sobre les actuacions del govern en relació a empreses com Antena 3 Televisión, Via Digital i Canal Satélite Digital, proposta que únicament va rebre el suport del Grup Parlamentari d’Izquierda Unida i davant la qual va reaccionar el PP sol·licitant la creació d’una segona comissió, en aquest cas, amb l’objectiu d’aclarir totes les “ingerències, pressions, tractes de favor” en relació amb els mitjans informatius en els que va poder incórrer el govern entre novembre de 1982 i Maig de 1996, mentre governava el PSOE.

El grup parlamentari popular va retirar la seva iniciativa en veure que no prosperava la promoguda pels socialistes. Podríem dir que els dos partits van signar un pacte entre cavallers.

La Llei del futbol (des del 1997 i fins ara)

En el marc descrit hem de situar igualment l’aprovació de la anomenada Llei del futbol. Si bé semblava raonable elaborar un llistat d’esdeveniments esportius d’interès general que havien de ser emesos en obert, no és menys cert que resulta bastant curiós que el govern adoptés aquesta mesura just després de tota la polèmica engegada per la crisi dels decodificadors.

La Llei de les Emissions i Retransmissions de Competicions i Esdeveniments Esportius, estableix un procediment per elaborar a l’inici de cada temporada el llistat de partits que esmentàvem abans. Així doncs, el govern autoritza per a la creació d’un Consell per les Emissions i Retransmissions Esportives que ha de tenir en compte al menys tres criteris:

a) atracció sobre l’audiència dels operadors de ràdio y televisió
b) importància en l’àmbit esportiu nacional
c) tradició de la competició o esdeveniment

Segons la llei:
1.- En el supòsit de les competicions esportives de lliga o copa, es considerarà d’interès general un partit per cada jornada, que haurà de ser retransmès en directe, en obert, i per a tot el territori de l’Estat, sempre que hagi algun operador o programador interessat en fer-ho.

2.- Els operadors o programadors interessats en la retransmissió en obert d’aquest enfrontament tindran el dret preferent d’elecció, en el sistema de repartiment dels partits d’una mateixa jornada de cada competició, davant dels operadors que emetin en altres sistemes.”

A més, la llei també afirma que “Les Comunitats Autònomes, en l’exercici de les seves competències, podran determinar els esdeveniments esportius que considerin d’interès general en el seu respectiu àmbit territorial, que hauran de ser retransmeses en directe, per a tot el territori de la Comunitat Autònoma".

Poc temps després de la promulgació i publicació d’aquesta Llei, el 25 de juliol de 1997, Telefónica entra en l’accionariat d’Antena 3 TV i es fa amb el 49% de la Gestora de Mitjans Audiovisuals, propietària alhora del 40% d’Audiovisual Sport. D’aquesta forma, quan dos mesos després Via Digital va començar les seves emissions, la plataforma de Telefónica estava en condicions de negociar les retransmissions esportives amb Canal Satélite Digital.

Finalment, el 17 de novembre ambdues plataformes van arribar a un primer acord per repartirse l’emissió dels partits de la temporada 1997/1998. S’iniciava així una nova etapa que acabaria requerint la intervenció de la Direcció General de la Competència quan alguns dels nous operadors digitals terrestres (QUiero TV) i de cable van reivindicar el dret a realitzar ells també retransmissions de partits de futbol.

Però com tots sabem, actualment s'ha reobert la guerra pel futbol amb l'arribada de la Sexta. Altre cop es repeteix el patró... aquest cop, amb agents diferents.

Conclusions

La televisió emesa per satèl·lit no es pot considerar com una televisió en la seva forma, ha de considerar-se com un mitjà de transmissió de canals. No produeix continguts, sinó que utilitza continguts ja existents i els fa arribar a les llars dels espectadors.

Això converteix la televisió per satèl·lit en una plataforma de continguts molt diversos que nosaltres anomenem canals. El conjunt de canals que rebem és el que coneixerem com la nostra televisió per satèl·lit.

Com a operador que gestiona canals i proporciona paquets d'entreteniment i informació, la tv per satèl·lit no es considera un servei de comunicació social. Aquesta funció la tenen els canals que la tv engloba.

Per tot plegat podem dir que aquest tipus de plataforma s'ha anat liberalitzant amb el temps, i que no es considera Servei Públic. Però tot i aquesta liberalització i la legislació que s'ha anat produïnt ha volgut crear un mercat amb igualtat, exempt d'abusos de poder per part de les companyies del sector, ara per ara només existeix una plataforma i per tan parlem de monopoli. Fracàs de les lleis? No. Victòria de les empreses que han sabut utilitzar els seus amiguismes per situar-se on volien.

Si ens fixem en la història de la televisió per satèl·lit veurem que els colors polítics hi han tingut molt a veure a l'hora de facilitar o dificultar el mercat audiovisual a segons quines empreses que estaven interessades en operar-hi.

Amb tot, la televisió per satèl·lit s'ha convertit en una eina indispensable per a moltes llars en matèria d'entreteniment. Els paquets de canals que engloben i que no podem veure ni amb la tv analògica ni amb la TDT, són referents mundials de la qualitat audiovisual, i el mercat, encara per acabar d'explotar, es projecte cap a un bipolarisme format per la TDT i la tv per satèl·lit. Què hi tindrà a veure en tot plegat la tv per cable? Aviat ho sabrem

6.01.2008

El Cas "Ana Obregón" fa despuntar DEC

"Donde estás Corazón" ha remuntat el vol gràcies a les presumptes amenaces que Ana García Obregón hauria enviat a Jaime Cantizano, el presentador del programa. Aquest divendres, l'espai d'Antena 3 va registrar un 25% de share, fet que el va situar, de nou, a la capdavantera dels programes del divendres a la nit, molt per davant de "Tu sí que vales" que es va quedar amb un 8%.

Els debats ètics i morals que podria tenir aquest afer Obregón sobrepassen les possibilitats d'aquest bloc. El que sí que farem, serà descriure les incongruències que hi estàn havent:

1- Com pot deixar-se a un presentador fer una enquesta pública sobre si emetre o no unes imatges en les que es veu el cul d'un menor?

2- Com és que Ana García Obregón no denunciar el programa, la cadena i la productora en el seu moment?

3- Com és que en el seu moment, cap programa (excepte SLQH) es fa ressò de la injustícia que representa fer servir un menor com a producte televisiu?

4- Perquè Ana Rosa Quintana critica el que va fer Cantizano quan ella, productora de DEC, va deixar que el mateix presentador utilitzés el mateix mètode per enquestar sobre uns vídeos de Paquirrín?

5- Perquè s'està ara demonitzant a Ana García Obregón i en canvi ningú és capaç de demonitzar a Cantizano (o almenys a Antena 3 i la productora del programa) per fer aquesta enquesta?


Tot plegat fa farum de corporativisme, però també d'injustícia i de carnassa televisiva. Esperem que els jutjats facin la feina que no saben fer els periodistes.

El Reality de cuina d'Antena 3, al punt


Demà s'estrena el primer reality culinari de l'estat espanyol, un programa anomenat "Ven a cenar conmigo" que emtrà Antena 3 i que gaudiex de molt bones audiències a la resta d'Europa on s'ha emès.

En un temps en què la guerra dels fogonts està, mai més ben dit, molt calenta, un reality que es presenta com una ració de bona televisió culinària no pot tenir males audiències. Això ho sap Antena 3, i presenta aquest format d'una manera peculiar... promocionant els seus concursants (s'assegura que són gent normal) i diferenciant-se de la competència en realities oferint un producte mai vist a l'estat.

El programa és un docushow, sense plató ni presentador que ensenyarà com cinc persones es preparen mútuament sopars per a veure quí és l'anfitrió perfecte. El guanyador s'endurà 3.000 euros.

El que sorprèn és que en la resta de països en què s'ha emès, la única cosa que no ha importat als espectadors, és la cuina...

Cuatro emetrà la final de l'NBA

La cadena del grup Prisa, que posseeix la majoria d'accions de Sogecable, l'empresa que gestiona Digital+, té també els drets de la lliga americana de bàsquet. Aprofitant que aquest any se cel·lebrarà la primera final en que hi participa un espanyol, Pau Gasol, Cuatro oferirà els set partits en directe per als que se'n vagin a dormir tard.

Ja se sap que la televisió no només és espectacle... també és negoci i audiències. En un temps en què Cuatro veu perillar les seves nits (Noche Hache ja ha signat el seu "finiquitu"), la cadena Prisa veu un filò important en la final de l'NBA que disputaran els LA Lakers i els Boston Celtics.

Com ja fa habitualment amb l'All Stars i amb alguns partits importants durant la temporada, Cuatro emetrà en directe els partits de la final de la lliga americana de bàsquet, i espera, evidentment, tenir molt bones audiències.

El que molesta als seguidors d'aquest esport que no tenen Digital+, és que només televisin partits de Pau Gasol... perquè no és possible una NBA en directe i sense codificar?

5.28.2008

"l'Enxufe" de Santi Acosta

Ja s'ha resolt un dels dubtes que planava sobre el món de l'star sistem de la televisió. Santi Acosta tornarà a les pantallaes, aquest cop a Cuatro, amb el programa de les tardes que presentarà Raquel Sánchez i Joaquím Prat.
Curiosament, tant aquest programa com el darrer en el que va participar Acosta, Sábado Dolce Vita / Salsa Rosa, estàn dirigts o produïts per la seva dona, Sandra Fernández, que aquest cop cedeix la direcció de l'espai al fragant presentador.
De debò es continua negant, encara, que participar a la televisió no es qüestió de contactes?

Josema i Flo preparen un programa

Tot i que encara es desconeixen els detalls del programa d'humor que compartirien, tals com en quina cadena s'emetria o quina seria la productora que el gestionaria, comença a olorar-se que Josema Yuste i Florentino Fernández preparen portar la seva obra de teatre a la televisió.
Segons informa http://www.vertele.com/, la parella humorística hauria tingut en compte la possibilitat d'aprofitar la bona sintonia i l'èxit que els ha acompanyat en la seva etapa teatral. Ara veurem, si finalment es duu a terme el projecte, si aquest èxti també els acompanya a la televisió.

5.26.2008

Los Serrano s'acomiaden com a sèrie de "pata negra"


Després de cinc anys fent riure amb una sèrie no gens genial però prou entretinguda, els productors de Globomedia encarregats de produïr l'exitosa sèrie "Los Serrano" han decidit que es tanca la paradeta. El responsable de la productora, Daniel Écija ha declarat que els productes que funcionen s'han d'acabar abans que el públic s'avorreixi. I això ha decidit fer ell amb el producte estrella de les sèries espanyoles juntament amb "Aída" i "Los Hombres de Paco", ambdues igual d'existoses.

Han estat cinc anys de convivència amistosa entre els responsables de Telecinco i l'audiència. "Los Serrano", que durant temps ha patit els canvis d'horari imposats des de dalt per la guerra amb "Aquí no hay quién viva", mai han decaigut en audiència i sempre han mantingut un públic fidel. Ara, se'n van amb el convenciment que han ofert un producte digne, amb poques pretensions, que ha sabut captar una part important de l'estima de la gent.

Cuatro i l'Eurocopa


Cuatro cobrirà l'Eurocopa de Futbol aquest proper estiu amb un reguitzell de recursos per a que l'espectador gaudeixi al màxim del futbol en estat pur. Manu Carreño, l'home dels esports del Grup Prisa serà l'encarregat de retransmetre tots els partits de la selecció espanyola.

20 càmeres seran enviades a Àustria i Suïssa per a les retransmissions de l'espectacle futbolístic de l'estiu. 100 professionals treballaran al peu del canó (en aquest cas, de la porteria), i 100 més es quedaran a Madrid per a donar suport logístic i humà a l'empresa.

Manu Carreño, Manolo Lama, Carlos Martínez, Angels Barceló, Nico Abad, Juanma Castaño, Alfredo Relaño, Quique Sánchez Flores i José Antonio Camacho entre molts d'altres formaran part d'aquest gran espectacle audiovisual amb què Cuatro espera sumar més audiències que l'eurovisió de Chikilicuatre segons paraules del seu cap d'esports Carlos Martínez.




Chiki-Chiki arrassa... en share


Eurovisió es va convertir en el fenòmen televisiu més vist de l'any. Gairebé 14 milions de persones el van seguir en directe. El minut d'or es va centrar en les votacions i en l'actuació del Chiki-Chiki, que tot i que va superar en milions d'espectadors l'actuació de Rosa d'Espanya, no el va poder superar en share (78% vs 80%).


Tot i ser una de les gales més pobres televisivament parlant i amb un nivell musical pèsim, la gala d'eurovisió de dissabte es va convertir en la més vista de la història. Una realització pèsima (es va enfocar durant dos minuts els peus del cantant francès, una de les millors cançons de la nit) i un ritme molt per sota de les espectatives, la converteixen també en la més mal feta de la història.


Paradoxal? No. Hauríem de pensar en el que significa que aquests esdeveniments siguin els més vistos de la televisió. Sempre que hi ha sang, fetge, frikis o espanyolisme la cosa funciona... ens ho haurem de fer mirar

5.23.2008

Gisela a Eurovisió

Judici entre Telecinco i la Sexta

Vist per a sentència el judici entre Telecinco i la Sexta. T5 va denunciar al nou canal segons afirmen per l'ús indegut que, al seu parer, fan programes com "SLQH" o "El Intermedio" de les imatges de programes com "Aquí hay Tomate"

Si el jutge dona la raó a T5 els dos programes amb més èxit de la Sexta podrien desaparèixer de la graella televisiva. Tot i això, i veient la jurisprudència que hi ha al respecte, tot apunta a que el cas quedarà ensorrat dins un calaix. I és que fa anys que les televisions utilitzen imatges d'altres cadenes per a crear programes propis (T5 també ho fa).

Tot i això, els arguments de Telecinco se centren amb què "SLQH" utilitza la creativitat d'altres cadenes per a lucrar-se sense que aquestes rebin cap contraprestació econòmica.

Prisa ven Digital+


Prisa podria vendre's Digital+ en els propers mesos.



Ho publica avui el web http://www.vertele.com/. Segons aquesta pàgina d'informació televisiva, els responsables del grup mediàtic estarien disposats a desfer-se d'aquest producte. Tot i que de moment no hi ha cap negociació damunt la taula el responsable en matèria econòmica del Grup Prisa, José Luis Cebrián, ha afirmat que no es tanca les portes a res per Digital+.

5.20.2008

Més dança a Tv1

La Primera sembla que ha apostat definitivament pel ball. Després de la comfirmació que Carlos Sobera presentarà "Díselo bailando" avui s'ha sabut que Josel Lobato conduirà l'espai "Quiero Bailar".


Algun crític televisiu deia en una ràdio nacional: i a mi que m'importa veure a un tiu que no conec de res dient-li a la seva xicota que se l'estima a través d'un tango...



És el que pensa molta gent. Tv1 està fent amb els diners públic multituds d'espais de dança, després de l'èxit de "Mira quién Baila". Amb tot, veurem si els nous espais que es projectent tenen tanta acceptació.

Cauen les "Celebrities"

"Celebrities" ha durat tres setmanes en cartell. Temps suficient perquè els directius de la Sexta hagin acordat treure el programa de la graella.


Martina Klein, d'aquesta manera, torna a deixar buit el paper de la crònica social de la cadena, que continua apostant per la ironia en aquest àmbit amb el més que acceptable "Sé lo que Hicisteis".

5.19.2008

Susana Griso: 300 programes

"Espejo Público" assoleig els 300 programes amb un èxit rotund a la franja matinal. És l'únic programa estatal, juntament amb el de la Campoi a Cuatro, "Las Mañanas de", que ha pujat la seva audiència.

300 programes després d'aquell 11 de Desembre del 2006, Griso i el seu equip han soportat l'embrensida dels shares i s'han col·locat gairebé com a líders... a costa de la qualitat televisiva i de reconduir a tertulians premis planeta als temes de debats més penosos i lamentables de la graella.

Susana Griso era una gran presentadora d'informatius... i hagués estat una perfecta conductora d'un programa d'informació matinal... però ha devaluat el seu pes en or amb aquest programa. És clar que, si el públic s'ho mira...

5.18.2008

Tv1 fa neteja

"Fuera de Lugar" de la graella de televisió espanyola per la mala acceptació del públic.

Tampoc era difícil de preveure... Tv1 ha tret de la graella aquesta sèrie de televisió d'humor realista que farà companyia al fons del mar a "Plan Amèrica" una altra estimbada de la cadena pública.

5.16.2008

Telma perd el judici

"Es inviable porque la demandante sí tiene proyección pública". És el raonament que ha fet el jutge en el cas de Telma Ortíz contra la premsa rosa de tot l'Estat. D'aquesta manera es comfirma que la germana de la princesa haurà de fer-se càrrec dels 2 milions d'euros de despeses del judici i que no s'assentarà cap precedent davant les agressions a la intimitat dels paparazzis amb la gent famosa.

Telma Ortíz no ha pogut acomplir el seu somni d'enfrontar-se en igualtat de condicions en un judici a la premsa. El paper de germana de la princesa li ha passat factura i ha fet que el jutge consideri que sí que té perfil suficientment interessant com per a ser objecte de vexacions i escarni públic per periodistes de tots els racons de la premsa del cor. Ara faltarà veure si els 2 milions de despeses del judici els pagarà ella o els pagarem nosaltres.

L'associació en defensa de la premsa rosa, una broma de SLQH

Paral·lelament al judici havia aparagut una suposada plataforma que volia protegir la premsa del cor. Amb lemes com "tenemos derecho a saber lo que has hecho", alguns manifestants es van posar dilluns a les portes del jutjat de Toledo per increpar a Telma Ortíz. Tot plegat, una broma de Patrícia Conde i Àngel Martín. Tots els mitjans han picat...


5.14.2008

Minisèries actuals a Tv1

TvE i Mundo Ficción proposen una minisèrie de ficció sobre la trama de corrupció policial que s'ha descobert recentment al municipi de Cosleda, molt aprop de Madrid.
Aquesta serà la segona col·laboració conjunta després de "Fago", inspirada en el crim de l'alcalde d'aquest poble i que el passat mes de març va gaudir d'un 20% de share. Aquesta nova proposta comptarà, a més, amb el mateix director i el mateix equip de guionistes encapçalat per Antonio Onetti.

Bruce Willis serà el nou Hannibal

"El equipo A" visitarà ben aviat la gran pantalla amb una superproducció d'aquelles que s'esperen impactants. Serà el retorn als mitjans d'Hannibal, MA i Murdock, entre d'altres. Tot plegat després que alguns productors fessin cas dels molts fòrums d'internet que demanàven aquesta pel·lícula.

I qui millor per encarnar a Hannibal, el líder d'aquest peculiar grup de caçarecompenses? Doncs Bruce Willis, un dels actors de moda en l'àmbit de l'acció després de la seva estelar aparició a "Pulp Fiction" i a les sagues que ha protagonitzat de "Jungla de Cristal" o "El Chacal". Veure com acaba tot plegat...

5.13.2008

La Sexta proposa un concurs

"El Crucigrama" espera competir amb "Los Simpson" en una franja horària molt consolidada per l'entreteniment i les notícices. La Sexta aposta, d'aquesta manera, per un producte que s'acosta a l'èxit televisiu i s'allunya dels reportatges i documentals escabrosos i policíacs que proposava fins ara. D'aquesta manera la cadena sembla que perd personalitat davant els shares que està rebent darrerament.


L'actor César Lucendo serà l'encarregat de presentar el concurs que tindrà un format americà molt consolidat arreu del món. La intenció, segons els directius de la Sexta és vertebrar la graella i apostar pels formats nacionals i els concursos.


5.12.2008

Masiel es converteix en polèmica 40 anys després

Antena 3 i Telecinco han volgut aprofitar el filó que s'ha obert en algunes pàgines d'informació televisiva després que La Sexta anunciés que projectaria un documental sobre Eurovisió. Després d'un esforçat exercici d'ineficàcia periodística s'ha optat per crear una polèmica que ha omplert els platós dels principals programes de debat sobre temàtica del cor d'aquestes dues cadenes. Fins i tot la al·ludida, Masiel, s'ha indignat i ha aparegut, en moltes ocasions durant la setmana, en diferents espais televisius.

Tot comença per les declaracions de José María Íñigo (que va negar haver-les fet a "Yo estuve allí") en les que suposadament deia que el govern franquista havia comprat els vots de determinats països per a que fos Espanya la que guanyés el festival del 1968. Sense haver dit això, la polsegrera que s'ha aixecat al voltant d'aquestes inexistents declaracions ha rosat l'esquizofrènia. La Sexta ha estat acusada durant tota la setmana de configurar un complot per enfonsar Masiel i fer que Chiquilicuatre (no volíem parlar d'ell...) guanyi Eurovisió i fins i tot s'ha denunciat que la dona del director de Tv1 treballa per Buenafuente a la seva productora "El Terrat", i que d'aquí que sigui el peculiar cantautor el que representi Espanya a Eurovisió.

Tot plegat un bon niu de porqueria televisiva que ens ha inundat durant tota una setmana. I el que és pijtor, el documental no va registrar més que un 3% d'audiència... hauria passat molt més desapercebut si no s'hagués montat aquest circ mediàtic al voltant...

El Papa ja té guitarra

Fins i tot el Papa de Roma, Benet XVI, ha rebut la guitarra esperpèntica del representant de l'Estat a Eurovisió. Com que tots plegats n'estem una mica farts, ens guardarem les opinions fins al dia del Festival, i aquesta serà la darrera notícia de Chiquilicuatre que es penjarà en aquest bloc fins al proper 24 de Maig.

Amb tot, televisivament, cal felicitar "El Follonero" que va saber, a través del seu espai "salvados por la Iglesia", enamorar als pocs espectadors que es van animar a veure el programa. Nova genialitat de la factoria Buenafuente, que esperem que duri molts anys perquè és la única cosa digna que es pot veure arreu de l'Estat.

5.08.2008

Noves formes de promoció

Fa un temps veiem com Cuatro iniciava una nova fórmula de promoció dels continguts de la cadena. Va ser en motiu de la final de Fama que, sota la "mosca" de Cuatro apareixia l'hora en la que tindria lloc l'esdeveniment en una semitransparència que sense molestar es feia molt visible. Doncs bé, ahir va ser Telecinco qui, en motiu del derbi Madrid-Barça, va optar per la mateixa fórmula per tal de promocionar el partit.

Són només algunes de les noves fórmules de promoció dels continguts audiovisuals dels canals... les televisions, davant de la competència emergent que simbolitza la TDT i els nous canals juntament amb internet i les noves formes de consum de televisió i continguts audiovisuals, s'han adonat de la importància de fer palesos els seus productes estrelles. Ara estem ja acostumats al minut d'or, a la publicitat agressiva en moment clau a la pantalla, a la publicitat a la part inferior esquerra, i ara ens haurem d'acostumar aviat a veure publicitat sota la mosca.

5.07.2008

tardes "Gonzas" a Antena 3

Antena 3 estrenarà el proper 26 de Maig "El Método Gonzo", un espai televisiu de l'ex-reporter de "CQC" Fernando González que apostaria per l'humor i la protesta que caracteritza el genial gallec. La Sexta, que estrena en breu la nova versió de "CQC", sense cap mena de dubte trobarà a faltar les extravagàncies d'aquest reporter sense fronteres.

"El método Gonzo" és l'aposta d'Antena 3 per a les tardes de dilluns a divendres, una franja horària que no funciona a nivell d'audiències amb les seves dos telenoveles "Las tontas no van al cielo" i "Pura sangre".

5.06.2008

Rosario Pardo protagonitzaria el salt de "El Jueves" a la televisió

La revista satírica estaria produïnt una sèrie basada en la seva historieta "La Parejita" que protagonitzaria l'actiriu Rosario Pardo.

Sembla ser que les tires còmiques s'estàn quedan petites pels productors de la revista "El Jueves", que ara aposten pel format televisiu amb una coproducció amb Diagonal TV. No seria la única tira còmica que faria el salt a la gran pantalla... "Baldomero" també podria trobar el seu lloc a la graella televisiva.

5.05.2008

El retorn de "El Coche Fantástico"

Fa poc déiem que "El Coche Fantástico" seria una de les sèries de culte per a la propera temporada. Doncs bé, l'èxit no s'ha fet esperar. Aquest diumenge TV1 emititrà el telefilm llençat per a la promoció de la sèrie i que als EUA ha tingut una audiència de 12 milions de telespectadors.


La nova versió de la mítica sèrie que va llençar a les estrelles a David Hasselhoff estarà interpretada per Justin Bruening i explicarà les noves aventures de Kitt, el cotxe que parla i preveu dels perills al seu conductor.


Tot plegat fa olor de Death Proof, però amb un toc molt més benèvol que el del cotxe del film de Tarantino. Per cert que s'olora que el trailer que es va poder veure en les projeccions americanes de GreenHouse (Planet Terror + Death Proof), "Machete", es podria convertir ben aviat en un altre telefilm... i amb la signatura que portaria no es descarta que torni a batre tot tipus d'èxit en televisió.

Sobera diu: A Bailar!

Carlos Sobera podria posar-se al capdavant d'un nou reality de TV1, "Díselo Bailando", un programa setmanal pel prime time de la cadena pública que buscarà persones anònimes que tinguin alguna cosa a agraïr o comunicar a través del ball i la dansa.


“Díselo bailando” reunirà un grup de sis persones formades per familiars o companys de treball i amics de la persona que rebrà l'homenatge. De moment TVE ja ha començat a reclutar a possibles concursants d'aquest reality: ho fa a través d'internet, amb blogs i fòrums que esperen captar el major nombre de persones que participaran en el reality.

El que es perfila com a presentador comodí per a la propera temporada a TV1 és Carlos Sobera, que ha tornat a la Cadena Pública després de 4 anys. A part d'aquest reality, Sobera podria
presentar en breu "La Lista"

El Gran Quiz: acceptació a Cuatro

Aquest cap de setmana s'ha estrenat el programa concurs familiar per excel·lència: el gran Quiz, que per començar conté un enorme error ortogràfic que ja el desqualifica. "QU" sempre s'ha produnciat K i en canvi aquí s'ha de pronunciar KU... coses del màrqueting... Aquest gran concurs, d'èxit a tot el món, no s'entén, i peca de confondre "cultura general" amb "cultura televisiva". Tot plegat però, et pot permetre aconseguir 400 MIL euros.

Un jurat de "luxe", la "Jesús Vázquez" de Cuatro i moltes preguntes recollides en una mena de llistín telefònic. Són les premises d'aquest nou concurs que pretén arrassar... però el problema que té "El Gran Quiz" és que no s'entén. Té masses matissos i masses regles internes que cal fer tot un doctorat per entendre.

El més divertit de tot, l'aparició de Manolo "el gaditano", un gran concursant de Saber y Ganar i Pasapalabra que amb tant sols 33 anys ha demostrat que sap prou coses per aconseguir premis en tots els programes de cultural popular i general de la televisió.