Al llarg de la història de la tv per satèl·lit s'han produït diferents conflictes que han afectat aquesta plataforma. Curiosament, la majoria de conflictes s'han de donat en l'àmbit legal. A continuació en veurem dos, la crisi dels decodificadors, i la guerra del futbol.
La crisi dels Decodificadors (1997)
La crisi dels Decodificadors (1997)
Per situar-nos en el conflicte cal entendre la conjuntura política d’aleshores. Hem de tenir en compte que l’any 1997 governava el Partit Popular, que hi havia dues plataformes de televisió per satèl·lit, canal satélite digital del grup PIRSA i Via Digital de Telefònica. Cal conèixer també la relació d’amistat que existia entre José María Aznar i Juan Villalonga, president de telefònica, i la contrarietat de les idees polítiques que es suposaven al grup PRISA enfront del govern del Partit Popular En aquest marc, podem pensar que hi haurà certa voluntat de col·laboració entre via digital i el govern, i que PRISA tindrà com a competència, no només 
una empresa del seu mateix sector, sinó tot un govern sencer. I així és, perquè s’aproven diverses lleis que intenten afavorir la plataforma de Telefònica.
Tot comença quan el govern decideix prioritzar el decodificador de Via Digital, anomenat “multicrypt”, en front al “symulcript” de Canat Satélite. Això obligava a canviar tots els dispositius de tots els abonats de la plataforma de Sogecable, fet que, a part de ser molt costós, comportaria que molts usuaris canviessin de proveïdor de televisió per satèl·lit. La solució del govern, calia que ambdues plataformes aconseguissin arribar a un acord de compatibilitat alhora d'unificar sistemes de decodificadors. Però la prioritat la continuava tenint "symulcript". Les lleis aprovades pel PP van ser portades als tribunals europeus que va acabar derogant-les.
Però enmig de tot aquest procés el Partit Socialista va sol·licitar la creació en el Congrés d’una comissió d’investigació sobre les actuacions del govern en relació a empreses com Antena 3 Televisión, Via Digital i Canal Satélite Digital, proposta que únicament va rebre el suport del Grup Parlamentari d’Izquierda Unida i davant la qual va reaccionar el PP sol·licitant la creació d’una segona comissió, en aquest cas, amb l’objectiu d’aclarir totes les “ingerències, pressions, tractes de favor” en relació amb els mitjans informatius en els que va poder incórrer el govern entre novembre de 1982 i Maig de 1996, mentre governava el PSOE.
El grup parlamentari popular va retirar la seva iniciativa en veure que no prosperava la promoguda pels socialistes. Podríem dir que els dos partits van signar un pacte entre cavallers.
La Llei del futbol (des del 1997 i fins ara)
En el marc descrit hem de situar igualment l’aprovació de la anomenada Llei del futbol. Si bé semblava raonable elaborar un llistat d’esdeveniments esportius d’interès general que havien de ser emesos en obert, no és menys cert que resulta bastant curiós que el govern adoptés aquesta mesura just després de tota la polèmica engegada per la crisi dels decodificadors.
La Llei de les Emissions i Retransmissions de Competicions i Esdeveniments Esportius, estableix un procediment per elaborar a l’inici de cada temporada el llistat de partits que esmentàvem abans.
Així doncs, el govern autoritza per a la creació d’un Consell per les Emissions i Retransmissions Esportives que ha de tenir en compte al menys tres criteris:
a) atracció sobre l’audiència dels operadors de ràdio y televisió
b) importància en l’àmbit esportiu nacional
c) tradició de la competició o esdeveniment
Segons la llei:
1.- En el supòsit de les competicions esportives de lliga o copa, es considerarà d’interès general un partit per cada jornada, que haurà de ser retransmès en directe, en obert, i per a tot el territori de l’Estat, sempre que hagi algun operador o programador interessat en fer-ho.
2.- Els operadors o programadors interessats en la retransmissió en obert d’aquest enfrontament tindran el dret preferent d’elecció, en el sistema de repartiment dels partits d’una mateixa jornada de cada competició, davant dels operadors que emetin en altres sistemes.”
A més, la llei també afirma que “Les Comunitats Autònomes, en l’exercici de les seves competències, podran determinar els esdeveniments esportius que considerin d’interès general en el seu respectiu àmbit territorial, que hauran de ser retransmeses en directe, per a tot el territori de la Comunitat Autònoma".
Poc temps després de la promulgació i publicació d’aquesta Llei, el 25 de juliol de 1997, Telefónica entra en l’accionariat d’Antena 3 TV i es fa amb el 49% de la Gestora de Mitjans Audiovisuals, propietària alhora del 40% d’Audiovisual Sport. D’aquesta forma, quan dos mesos després Via Digital va començar les seves emissions, la plataforma de Telefónica estava en condicions de negociar les retransmissions esportives amb Canal Satélite Digital.
Finalment, el 17 de novembre ambdues plataformes van arribar a un primer acord per repartirse l’emissió dels partits de la temporada 1997/1998. S’iniciava així una nova etapa que acabaria requerint la intervenció de la Direcció General de la Competència quan alguns dels nous operadors digitals terrestres (QUiero TV) i de cable van reivindicar el dret a realitzar ells també retransmissions de partits de futbol.
Però com tots sabem, actualment s'ha reobert la guerra pel futbol amb l'arribada de la Sexta. Altre cop es repeteix el patró... aquest cop, amb agents diferents.
una empresa del seu mateix sector, sinó tot un govern sencer. I així és, perquè s’aproven diverses lleis que intenten afavorir la plataforma de Telefònica.Tot comença quan el govern decideix prioritzar el decodificador de Via Digital, anomenat “multicrypt”, en front al “symulcript” de Canat Satélite. Això obligava a canviar tots els dispositius de tots els abonats de la plataforma de Sogecable, fet que, a part de ser molt costós, comportaria que molts usuaris canviessin de proveïdor de televisió per satèl·lit. La solució del govern, calia que ambdues plataformes aconseguissin arribar a un acord de compatibilitat alhora d'unificar sistemes de decodificadors. Però la prioritat la continuava tenint "symulcript". Les lleis aprovades pel PP van ser portades als tribunals europeus que va acabar derogant-les.
Però enmig de tot aquest procés el Partit Socialista va sol·licitar la creació en el Congrés d’una comissió d’investigació sobre les actuacions del govern en relació a empreses com Antena 3 Televisión, Via Digital i Canal Satélite Digital, proposta que únicament va rebre el suport del Grup Parlamentari d’Izquierda Unida i davant la qual va reaccionar el PP sol·licitant la creació d’una segona comissió, en aquest cas, amb l’objectiu d’aclarir totes les “ingerències, pressions, tractes de favor” en relació amb els mitjans informatius en els que va poder incórrer el govern entre novembre de 1982 i Maig de 1996, mentre governava el PSOE.
El grup parlamentari popular va retirar la seva iniciativa en veure que no prosperava la promoguda pels socialistes. Podríem dir que els dos partits van signar un pacte entre cavallers.
La Llei del futbol (des del 1997 i fins ara)
En el marc descrit hem de situar igualment l’aprovació de la anomenada Llei del futbol. Si bé semblava raonable elaborar un llistat d’esdeveniments esportius d’interès general que havien de ser emesos en obert, no és menys cert que resulta bastant curiós que el govern adoptés aquesta mesura just després de tota la polèmica engegada per la crisi dels decodificadors.
La Llei de les Emissions i Retransmissions de Competicions i Esdeveniments Esportius, estableix un procediment per elaborar a l’inici de cada temporada el llistat de partits que esmentàvem abans.
Així doncs, el govern autoritza per a la creació d’un Consell per les Emissions i Retransmissions Esportives que ha de tenir en compte al menys tres criteris:a) atracció sobre l’audiència dels operadors de ràdio y televisió
b) importància en l’àmbit esportiu nacional
c) tradició de la competició o esdeveniment
Segons la llei:
1.- En el supòsit de les competicions esportives de lliga o copa, es considerarà d’interès general un partit per cada jornada, que haurà de ser retransmès en directe, en obert, i per a tot el territori de l’Estat, sempre que hagi algun operador o programador interessat en fer-ho.
2.- Els operadors o programadors interessats en la retransmissió en obert d’aquest enfrontament tindran el dret preferent d’elecció, en el sistema de repartiment dels partits d’una mateixa jornada de cada competició, davant dels operadors que emetin en altres sistemes.”
A més, la llei també afirma que “Les Comunitats Autònomes, en l’exercici de les seves competències, podran determinar els esdeveniments esportius que considerin d’interès general en el seu respectiu àmbit territorial, que hauran de ser retransmeses en directe, per a tot el territori de la Comunitat Autònoma".
Poc temps després de la promulgació i publicació d’aquesta Llei, el 25 de juliol de 1997, Telefónica entra en l’accionariat d’Antena 3 TV i es fa amb el 49% de la Gestora de Mitjans Audiovisuals, propietària alhora del 40% d’Audiovisual Sport. D’aquesta forma, quan dos mesos després Via Digital va començar les seves emissions, la plataforma de Telefónica estava en condicions de negociar les retransmissions esportives amb Canal Satélite Digital.
Finalment, el 17 de novembre ambdues plataformes van arribar a un primer acord per repartirse l’emissió dels partits de la temporada 1997/1998. S’iniciava així una nova etapa que acabaria requerint la intervenció de la Direcció General de la Competència quan alguns dels nous operadors digitals terrestres (QUiero TV) i de cable van reivindicar el dret a realitzar ells també retransmissions de partits de futbol.
Però com tots sabem, actualment s'ha reobert la guerra pel futbol amb l'arribada de la Sexta. Altre cop es repeteix el patró... aquest cop, amb agents diferents.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada