Introducció

En un món en el que la premsa rosa s'ha convertit en l'amo i senyor de la televisió, neix  Sé lo que Hicisteis un espai de la Sexta que parodia la programació de la resta de canals i que es situa com un important focus d'atenció a l'hora de crear continguts audiovisuals de qualitat.

Sé lo que Hicisteis es converteix en un programa que se'n riu de la resta de programes. Utilitza els continguts dels altres canals per crear el seu propi producte, i vehicula la seva tasca en funció de l'sar system que en aquell moment triomfa al món de la premsa del cor.

Atent sempre a tot tipus de polèmiques que puguin aparèixer als mitjans,  Sé lo que Hicisteis s'ha acabat convertint en un nucli d'errades i contradiccions dels professionals de la premsa rosa de l'estat. Qualsevol equivocació és considerat carn de canó pels guionistes d'aquest programa, que no han dubtat en abanderar-se com el programa que destapa les incoherències de la resta, fet que l'hi ha comportat enemics en el sector televisiu.

Després de dos anys d'emissió i de moltes reformes i reestructuracions, Sé lo que  Hicisteis és ara mateix el programa més vist de la Sexta, amb un milió d'espectadors diàriament a la franja del migdia i una mica menys de quota de pantalla durant la reposició que té lloc el dimarts al vespre.

Els qui saben el que has fet

Sé lo que Hicisteis ha recuperat alguns dels personatges televisiu més oblidats, com Patrícia Conde o Miquel Nadal, però també ha permès descobrir nous talents, com Angel Martín o Pilar Rubio.

Aquests són els protagonistes d'aquest espai televisiu:


Patrícia Conde: És la presentadora del programa. Fa el paper de  rubia tonta però els qui la coneixen afirmen que és una noia molt avispada i intel·ligent, una de les ànimes dels guions i les idees que neixen del programa. Va començar a treballar a la televisió a  El Informal on va conèixer la troup de gent que més tard li donaria feina (Florentino Fernández) i a aquells a qui ella donaria feina (Miqui Nadal). També ha participat a  Lady Kaña i  Splounge.

Ángel Martín: Sorgit de la factoria Paramount Comedy, aquest jove presentador que ja ha aconseguit premis importants a nivell estatal, ha participat en programes com "Noche sin Tregua" o " La Noche de Fuentes y Cía", on es va donar a conèixer. Però el seu curriculum va més enllà: ha estat guionista de la sèrie  Siete Vidas i ha actuat en curtmetratges i obres de teatre.

Miguel Nadal: Després d'abandonar els seus estudis de dret per ser actor, aquest saragossà va iniciar la seva carrera a  La Sornisa del Pelícano i ben aviat va entrar a formar part de l'equip de El Informal. També ha actuat en obres de teatre i diferents programes de televisió amb el seu bon amic Florentino Fernández. Ha participat en diferents sèries de televisió, ja sigui com actor o com a personatge convidat.

Pilar Rubio: És la reportera del programa. Abans però, havia participat en programes com  Lo que necesitas es amor o  El precio Justo . També ha participat en projectes cinematogràfics com  Isi Disi 2 . Aquest any, una prestigiosa revista nacional, l'ha catalogat com la noia més sexi de l'estat.

Pepe Macías: Un altre producte sorgit de la factoria Paramount Comedy. A més però, aquestesbojarrat actor, és guionista i director i ha creat productes tant interessants com  Paco el Vampiro un curtmetratge que fa dos anys va aconseguir molts premis en diferents festivals d'arreu de l'estat. A més aquest any ha publicat el seu rpimer llibre  Anatomía de un idiota .
Berta Collado: Segona reportera del programa. Als 20 anys, abans d'acabar la carrera, ja despuntava entre els joves talents en periodisme de la seva ciutat natal, Toledo. Va copresentar Maracaná 06 i ha participat en sèries com  Al Salir de Clase.

Dani Mateos: Aquest periodista ara reconvertit en personatge del programa, va començar a la ràdio, concretament a Ràdio Gràcia i Catalunya Ràdio. També va treballar a Onda Cero, Rac1, Ona Catalana i Flaix FM. A partir d'aquí, un casting el va portar a formar part del conjunt de monologuistes de Paramount Comedy. Ha presentat a la televisió  Noche sin Tregua. Actualment també participa en la sèrie d'Antena3  La Família mata, tal i com ja va anunciar televisiócritica.

Fer Amics

Patrícia Conde i Angel Martín s'han anat convertint en famosos en el món de la premsa rosa a partir dels  noms que han anat posant als seus companys. Un programa satíric com aquest, que busca la burla per la burla (amb gràcia, això sí) contra els mitjans de comunicació dedicats exclusivament a la premsa del cor, necessitava d'una ment perversa com la d'Àngel Martín per crear un nou diccionari de sobrenoms que han anat causant falera entre els professionals de la televisió i que ja són ben coneguts per totes les cadenes.

A continuació alguns dels sobrenoms més coneguts.

Cristina Tárrega: La profesional
Jorge Javier Vázquez: Melmelada
Carmen Alcayde: La Scootex
Emilio Pineda: El tirantes
Lucía Riaño: La Otra
María Eugenia Yague: La silenciosa / no soy periodista
I molts més, com Rinconete y Cortadillo, flamante bujarra o todonervio María.

I és que la voluntat d'aquesta colla d'amics que fan televisió és la de humiliar a tots aquells que humilien a altres persones i que en fan gala com a professió i per la televisió.

Per a saber-ne més:

Muntatges que ridiculitzen

Ja ho diem. Aquest és un programa satíric. Un programa que se'n fot dels programes del cor i dels moviments que es generen. No han estat poques les vegades que SLQH descobreix que alguns periodistes que s'esgrimeixen com erudits erren repetidament en els seus pronòstics o en el que ells consideren notícies. És per això, per aquesta falta de rigor que el programa denuncia que manca a la premsa rosa, que s'han endegat, en poc més d'un any, dues campanyes de promoció de productes estúpids que han acabat calant en els mitjans de comunicació i que han estat, després, desvetllats pel mateix programa com a muntatges i falses informacions, fet que ha ridiculitzat, en les dues ocasions, als seus companys periodistes.

www.todosconjulian.es
Aquesta va ser la primera iniciativa dels de SLQH. Van voler crear una web de recolzament per la causa de Julian Muñoz després que una plataforma oferís el seu suport a la seva dona, Isabel Pantoja. La història va durar una setmana. Tots els programes del cor van rebre un comunicat de premsa i tots van informar de la creació d'aquesta web, però ho feien mentre el programa difonia les seves intencions de crear rebombori. Tot plegat es va acabar sense que cap programa del cor demanés perdó per haver errat en la informació difosa.

Per saber-ne més:

http://www.todotele.com/%C2%BFalguien-se-creyo-lo-de-todosconjuliancom/

www.nosgustalaprensarosa.es

Segona broma. Fa poques setmanes que va tenir lloc el judici de Telma Ortiz contra la premsa rosa, i els de SLQH van aprofitar l'avinentesa per crear una plataforma que buscava recolzar els paparazzi. Televisiocritica ja va anunciar-ho. Aquest cop fins i tot van fitxar un actor, que reconeixia que no sabia res sobre la premsa del cor, que els va fer de portaveu, i que va aparèixer en diferents programes de ràdio i televisió. Fins i tot durant el dia del judici, alguns membres de la suposada plataforma es manifestaven davant els judicis de Toledo en un dels esquetxos més divertits dels darrers temps al programa.

Per saber-ne més:

http://www.vayatele.com/2008/05/13-nos-gusta-la-prensa-rosa

La port fosca de la crítica: Denúncies

Evidentment, un programa que molesta acaba sembrant la discòrdia entre els professionals de la premsa del cor. És per això que molts professionals no han sabut encaixar les burles i les crítiques de SLQH i han acabat denunciant el programa o els seus presentadors.

El cas més greu:
Ja se'n feia ressò televisiócrítica, Telecinco ha denunciat el programa per utilitzar la seva tasca difusora per a treure'n redit econòmic. Segons les tesis de T5, La Sexta s'està lucrant a través dels productes que els seus programes del cor creen cada dia. Amb tot, cal remarcar que T5 també utilitza imatges d'altres televisions durant un programa de zapping que s'emet els caps de setmana al matí. I és que existeix un acord no signat entre totes les televisions per tal d'intercanviar-se productes amb titularitat privada per a la creació d'aquest tipus de programes. Amb tot, La Sexta podria veure com perilla la continuïtat de SLQH i fins i tot de  El Intermedio.

El cas més freak:
Carmen Hornillos, una de les professionals més agredides per les satíriques fletxes d'Àngel Martín, va denuncia al presentador de SLQH per haver acusat la televisió on s'emet el seu programa  Corazón de Milenio , el Canal 7, d'emetre continguts per adults durant la matinada. Després de demostrar-ho en directe, amb un ordinador portàtil, tots els fans d'Àngel Martín van respirar tranquils.

La fórmula de l'esquetx

Una de les facetes que el programa ha anat incorporant al seu repertori de crítiques satíriques són els esquetxos. Al principi, quan el programa era més formal, només es constituïa de seccions, però amb l'allargada de la duració del programa, els guionistes van haver de buscar noves fòrmules per omplir de continguts la hora i mitja diària de SLQH. Els esquetxos van ser la opció escollida... no en va, la majoria de persones que participen del programa són actors...

Heus-ne aquí dos exemples referents a un personatge que ha participat, en poc temps, en molts esquetxos: Angelino.

Los Chicos de la Cueva

El gran mèrit de SLQH és la gran recol·lecció de vídeos, alguns cops actuals i d'altres ben antics i la documentació dels guionistes per a fer els diferents gags. Tot plegat, cara a la galeria, se soluciona amb l'existència de  Los Chicos de la Cueva , un seguit de personatges antropòfags que apareixen de forma indirecta en les converses entre Patrícia Conde i Àngel Martín.

Però la realitat és molt més dura. Rere aquest equip de guionistes i presentadors hi ha un esforç de visionat gairebé infinit dels programes del cor i una catalogació increïble que moltes vegades s'ha demostrat que permet recuperar vídeos de fa molts anys. Potser són els contactes amb la resta de professionals del món de la sàtira o potser són anys i anys d'enregistraments de programes, però el cert és que aquest gran treball de documentació del que gaudeix el programa condiciona l'èxit que de moment té SLQH.

La Sexta, la millor plataforma

Però aquest programa va començar ja fa dos anys i durant els primers dies d'emissió no va gaudir de l'acolliment per part del públic. Tot plegat ha estat una mena de comunió lenta iperllongada que ha acabat amb les audiències d'avui en dia, que detallen que un milió de persones segueixen diàriament a Patrícia Conde i companyia.

Al principi però, La Sexta va tenir en consideració la idea de treure'l de la graella. I és que la majoria de persones que formen part del programa no són gran experts conduint programes. Per tot plegat, els inicis van ser molt durs, però amb el creixement d'audiències de La Sexta i amb la política de mantenir formats originals i agressius, els responsables del programa van anar afilant els guions, incloent noves seccions, renovant el personal... i un cop es va veure que la secció d'Àngel Martín era la més esperada pel públic, es va decidir convertir-lo en una mena de co-presentador. En el fons no deix de fer la seva secció de sempre, però no té careta introductòria i ha rebut premis com a presentador del programa, no pas com a col·laborador. I és que aquest humorista s'ha convertit en l'ànima del programa, i sense ell no s'entendria el format actual. Alguns crítics televisius l'han qualificat com d'indispensable per a SLQH.Així doncs, no s'entendria La Sexta sense SLQH, ni s'entendria SLQH sense La Sexta. Una altra cadena no hagués aguantat un programa que no funcionava i per tant s'hauria perdut un producte digne en la televisió actual, que ja és car de veure. Explica això, tal vegada, la quantitat de programes que podrien convertir-se en grans programes i que, per culpa de la cursa per les audiències s'han deixat de fer? No hem d'oblidar que hi ha hagut sèries i programes sencers, dels quals se'n tenien gravats una quinzena de racions, que han estat eliminats de la graella per la falta d'acceptació per part del públic en els primers dies. Si SLQH hagués estat emesa en una altra cadena, probablement no l'haguéssim pogut gaudir.

Introducció a la televisió per satèl·lit

En un temps en què es parla de televisió per cable, d'apagada analògica, de TDT, de fibra òptica, de televisió als dispositius de telefonia mòbil... en un temps en què la tecnologia s'ha apoderat del llenguatge comú de la societat i en què tot allò que ahir era nou demà estarà obsolet, aquest bloc vol exposar la televisió per satèl·lit en totes les seves facetes. Des de la legislació que l'ha feta possible, fins als conflictes que s'han creat al voltant d'aquestes lleis.

El fenomen Social de la tv per satèl·lit

La televisió per satèl·lit ha comportat un grapat de canvis, a nivell social i econòmic, en la percepció audiovisual i el consum de productes televisius: d'una banda, ha permès que el Model Europeu doni pas al Model Americà, i de l'altra, a permès una globalització de transmissió de continguts només equiparable a l'abast que té internet.

El Model Americà està condicionat a les característiques orogràfiques del terreny que s'estén de costa a costa. El fet que es tracti d'una nació tant extensa, formada per estats federals que tenen en comú una llengua i que comparteixen grans trets d'una mateixa cultura i fins i tot que tenen, en el seu sí, diferències molts semblants, va dificultar el tradicional model de transmissió que coneixem a l'Estat Espanyol i a tot Europa. Des que es van començar a crear les televisions (privades al EUA), la impossibilitat de transmetre a través de les ones a llarga distància, ja sigui pels quilòmetres que separava dos punts, pels extensos deserts o els elevats cims, es va optar per un model tecnològic basat en el cable, fet que va permetre que tota la nació pogués gaudir de tota la oferta audiovisual.

A Europa, el fet que tots els estats siguin independents i que, tot i compartir una mateixa cultura no tinguin una mateixa llengua, va fer que hi cabés la possibilitat de retransmetre la senyal televisiva via ones hertzianes. A més, el Model Europeu està fonamentat sobre les televisions públiques, amb la diferència cultural i filosòfica que això propugna. Però l'arribada de la televisió per satèl·lit ha fet que el Model Europeu prengui moltes de les característiques que tenia el Model Americà. Així doncs, actualment es pot gaudir, gràcies al satèl·lit, de continguts audiovisuals creats i dissenyats per públics molt diferents a nosaltres. Podem consumir productes estrangers, destinats a persones que viuen molt lluny de nosaltres, amb les possibilitats per compartir coneixement que això permet. D'aquesta manera es fa palesa un paral·lelisme entre el format de consum de televisió dels Estats Units i d'Europa.

Aquest canvi en el model tecnològic ha comportat canvis socials, tals com la possibilitat de conèixer pensaments i interessos de diferents punts del món. El satèl·lit, a la fi, apropa el món a casa nostra.

Aquesta globalització audiovisual, no només comparteix continguts culturals i d'entreteniments. També permet conèixer informacions i personatges d'altres punts del món. Això amplia el coneixement de les persones que consumeixen aquest tipus de productes, i fins i tot permet a les empreses dels països emissors projectar-se a través de la publicitat de la televisió per satèl·lit i arribar a establir negocis o a captar clients a diferents punts del món on es consumeixi el canal en el que es publicitin.

A part de la globalització empresarial, els moviments migratoris també s'han vist afavorits per aquest nou sistema de transmissió de la senyal televisiva via satèl·lit. Així doncs, algunes persones, desplaçades dels seus països natals a altres destinacions, poden consumir productes de casa seva des de l'indret en el que visquin.

El gran desavantatge amb què compta aquest model a Europa és la llengua. Aquí no tenim tots el mateix idioma i això pot dificultar determinats consums, però aquest argument es pot convertir en una oportunitat de conèixer altres llengües de la Unió i fins i tot d'altres racons del món.