Conclusions

La televisió emesa per satèl·lit no es pot considerar com una televisió en la seva forma, ha de considerar-se com un mitjà de transmissió de canals. No produeix continguts, sinó que utilitza continguts ja existents i els fa arribar a les llars dels espectadors.

Això converteix la televisió per satèl·lit en una plataforma de continguts molt diversos que nosaltres anomenem canals. El conjunt de canals que rebem és el que coneixerem com la nostra televisió per satèl·lit.

Com a operador que gestiona canals i proporciona paquets d'entreteniment i informació, la tv per satèl·lit no es considera un servei de comunicació social. Aquesta funció la tenen els canals que la tv engloba.

Per tot plegat podem dir que aquest tipus de plataforma s'ha anat liberalitzant amb el temps, i que no es considera Servei Públic. Però tot i aquesta liberalització i la legislació que s'ha anat produïnt ha volgut crear un mercat amb igualtat, exempt d'abusos de poder per part de les companyies del sector, ara per ara només existeix una plataforma i per tan parlem de monopoli. Fracàs de les lleis? No. Victòria de les empreses que han sabut utilitzar els seus amiguismes per situar-se on volien.

Si ens fixem en la història de la televisió per satèl·lit veurem que els colors polítics hi han tingut molt a veure a l'hora de facilitar o dificultar el mercat audiovisual a segons quines empreses que estaven interessades en operar-hi.

Amb tot, la televisió per satèl·lit s'ha convertit en una eina indispensable per a moltes llars en matèria d'entreteniment. Els paquets de canals que engloben i que no podem veure ni amb la tv analògica ni amb la TDT, són referents mundials de la qualitat audiovisual, i el mercat, encara per acabar d'explotar, es projecte cap a un bipolarisme format per la TDT i la tv per satèl·lit. Què hi tindrà a veure en tot plegat la tv per cable? Aviat ho sabrem